TANQUES DE LOFRA, pas de ses; (Escorca)

Descripció: ● Moderat. Es tracta d'una desgrimpada sense massa complicacions per un estret xaragall, que permet baixar a les Tanques de Lofra des del coll de Lofra. Desconeixem si la gent de la contrada li dóna algun nom a aquest pas.

Ses Tanques de Lofra. "Aquest topònim ja surt documentat en un treball topogràfic que va fer l'Institut Geogràfic i Cadastral l'any 1955, on repassen damunt el terreny les partions del terme de Sóller, i s'anomenen una sèrie de personatges de l'ajuntament, com el perit, el regidor, el secretari, entre els quals també hi havia el batle d'aquells moments (Jaime Colom Casasnovas).

Es tracta d'un cingle situat dins la finca de l'Ofre, no massa ample, i en qualque punt s'arriba a estrènyer fins a un metre, i possiblement tengui una llargària aproximada d'un quilòmetre. Aquest cingle mira cap a dins el barranc de Biniaraix, i va des del xaragall de damunt els Covals de Can Mena, fins als Camins Nous, on hi ha un pas de sortida, anomenat segons l'amo en Jaume Mayol (Jaume Borra) el pas de sa Cabra. El pas del temps i el desús arriba a crear confusions, i en ocasions la pèrdua dels topònims, però el que és cert és que a prop d'aquest pas es troba el pas de sa Cabra, explicat en el anteriorment. Amb això no vull dir que dubti de les paraules de l'amo en Jaume, ja que ell va ésser a l'Ofre un grapat d'anys. Les tanques, com diu el seu nom, feien la funció de tanca, ja que forma un tancat natural, on en temps de l'amo en Jaume, i encara ara, les ovelles hi pasturen lliurament, però possiblement temps enrere hi tancaven les ovelles segons convenia, ja que hi ha una paret que tanca aquest cingle, i així podien tenir el bestiar controlat. Des de temps immemorials, els cingles han estat un lloc fresc, on el menjar s'hi aguanta més que a altres indrets, i el bestiar ho sap". (Miquel Martorell, 2019).

Lofra: "Pertanyia (1454) al senyor Joan de Santjoan, donzell. Les seves pastures, amb una guarda de 1.100 ovelles, eren arrendades amb les de les possessions de sa Marina, sa Bastida i Binimorac, per 125 lliures, mig quintar de fogasses i tres anyells cada any. El 1457, les pastures de l'Ofre i Binimorac, amb una guarda de 700 ovelles, feien una renda anual de 70 lliures. El 1511, la possessió o muntanya de l'Ofre pertanyia al senyor Pere de Santjoan, cavaller, i era tenguda sots alou i directa senyoria de Francesc Martorell, ciutadà. Confrontava amb es Barranc, s'Arrom, muntanyes d'Alfàbia i muntanyes de Binimorac. Tenia una guarda de 1.200 ovelles, que, amb les pastures de sa Bastida i Binimorac, feien una renda anual de 125 lliures. El 1591, era del senyor Francesc Desclapers. Confrontava amb s'Arrom dels Campfullós, sa Serra de Son Bennàsser, Son Palou d'Orient, Son Hereu Vidal, Coma-sema i Binimorac. Les seves pastures, amb les de Binimorac, feien una renda anual de 84 lliures i quatre quarteres de blat. No tenia cases, només hi havia una petita caseta, ocupada tan sols el temps de conrar. El 1993, era propietat de Catalina Sastre Colom i ocupava una superfície de 781,34 ha. Es dedicava a les ramaderies ovina i bovina i al cultiu d'hortalisses per a l'autoconsum, tot aprofitant l'aigua de la font homònima que es troba vora les caseta. Pel que fa a l'etimologia, segons Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll el topònim l'Ofre deriva probablement del mot àrab al-hofra, «la fondalada»". (GEM-ACo/AMa/BeC/DF/GA/OV).