SOLER, pas d’en; (Alaró-Santa Maria del Camí)

Descripció: ● Fàcil. Es tractava del camí que anava d'Alaró a Coanegra, un pas avui inutilitzat o condemnat i tancat amb reixeta. Mascaró Pasarius el citat a la GEM, també apareix al Nomenclàtor Toponímic🔗 del terme d'Alaró i de Santa Maria del Camí.

Soler: "Cognom ubic. A la Catalunya Nord, és típic del Vallespir. Al Principat, les formes Soler (més freqüent) i Solé presenten una distribució complementària: Soler és més abundant a la Catalunya Vella (excepte el Pallars) i Solé predomina a la Catalunya Nova. Al País Valencià és tan abundant com a Catalunya, encara que pràcticament només es trobi la forma Soler. A les Balears també predomina Soler, encara que és menys freqüent. També es troba al Baix Aragó, Carinyena, Daroca, Terol i el Maestrat aragonès, cosa que fa pensar en un origen independent a l’Aragó, i a Múrcia, Almeria i Màlaga. De llatí solarium, solar, terreny. El portaven molts immigrants francesos a la Barcelona de principis del segle XVII, ja que la forma Soulé és comú a tot Occitània". (Cognoms catalans🔗).

Addenda: En Soler el Bandejat.

"A Santa Maria del Camí, tenim un gegant que es en Soler es Bandejat .Conta la rondalla que en Soler era el pagès més feiner de tots que es va veure obligat a robar per poder donar menjar a la seva família. Quan el començaren a perseguir es va amagar a les muntanyes de Coanegra on va conèixer altres lladres i es va convertir en un terrible bandejat. Quan els soldats del Governador estaven apunt de agafar-lo en Soler va fugir i va anar a amagar-se a l'església parroquial del poble. Allà va estar amagat més de 10 anys, menjant el que cada dia la seva mare li deixava amagat a darrera una capella quan anava a missa. Un dia, el Governador va perdonar els bandejats i en Soler tornà a ser lliure". (Xavier / Col·legi Pius XII).

Localització: 437 m. Als termes d'Alaró i Santa Maria del Camí, situat entre el puig de Son Guitard (528 m), el coll de s'Era (479 m) i el clot des Guix.