SIMONET, pas d’en; (Alaró-Binissalem)

Descripció: ● Fàcil. És un portell per on passa el camí que comunica Binissalem i Alaró. També anomenat coll d'en Simonet, de 286 m d'altària i fa partió entre els termes d'Alaró i Binissalem. Apareix citat al Nomenclàtor Toponímic/🔗 del terme d'Alaró.

Addenda: Segurament pren el nom d'un dels propietaris de Son Llabià. Els Simonet de Son Llabià era una "família de la mà major d'Alaró. Documentada ja el s XV, era propietària de Son Llabià. El genearca fou Llabià Simó. El 1522, Joan Simonet fou fet presoner pels agermanats, els quals sequejaren la seva casa i en cremaren les terres. El 1581, Pere Joan Simonet obtengué privilegi de ciutadà militar i, el 1589, el rei li otorgà el títol de cavaller per a ell i els seus descendents. Miquel i Catalina Simonet i el marit d'aquesta finançaren la fundació (1647) del col·legi de Sant Martí, de Palma, que regentaren els jesuïtes. La nissaga de Pere Joan Simonet acabà amb Joana Simonet, muller de Joan Dameto, la qual féu fideïcomís dels seus béns el 1666. Una altra branca fou la de Bernat Miquel Simonet Torrandell (mort el 1745) que era fill de Miquel Simonet i de Catalina Torrandell. Era casat amb Francesca Serra de Marina Marc, de sa Pobla. En fou l'hereu el metge Joan Baptista Simonet Serra de Marina, que es casà amb Jerònia Palou del Reguer Arbona de la Cabana. Fill seu fou Bernat Simonet Palou del Reguer, marit de Maria Joaquima Ponç-Pati Morell, hereva de la casa Ponç-Pati, de Sóller. El seu fill Joan Simonet Ponç-Pati (1797-1830) fou el continuador de la línia de Son Llabià. Es casà amb Joana Maria Fillol Amengual. Foren pares de Bernat, Joaquima i Joan. El seu germà Antoni fou l'hereu dels béns materns". (GEM/JE).

Localització: 286 m. A la partió dels termes d'Alaró i Binissalem, situat entre Son Llabià, el puig de Bellveure (408 m) i els penyals Tallats o penyal des Bous (408 m).