ROCA LLISA, pas de la; (Pollença)

Descripció: ● Difícil. Segurament, l'itinerari per arribar-hi és tant o més difícil que el propi pas. Superat el pas, per arribar a la Malè, haurem de travessar un relleu força complicat. Trobarem restes de camí amb marges de sosteniment. García Pastor, el fa de baixada, i diu: "[...] no és massa fàcil de trobar-lo dins aquesta mar encrespada d'escarpes i penyalars immisericordes". (Rutes..., 83).

"La Roca Llisa pròpiament dita és una gran paret vertical i es troba sobre els nostres caps. El pas per superar-la s'inicia just per davall de la figuera esmentada. Es tracta d'una providencial fissura en ziga-zaga, ajustada a la dreta d'aquest espadat inaccessible. En alguns punts delicats, presenta ajudes de paret artificial o escalonats improvisats. El pas no està fitat i té algun grau on convé posar esment i coratge perquè ens trobam en un terreny amb un desplom que fa feredat". (Mallorca vora mar, 2002).

Addenda: Aquest era un de tants indrets per on es descarregava contraban. «Contraban per la Roca Llisa. Devers l'any 1955, quan l'amo en Joan tenia 18 anys va començar a fer contraban. Ell i la seva dona estaven a la possessió de Son Grua. Partien posta de sol, a peu, juntament amb altres homes. Pujaven el coll d'Ariant en direcció cap a la Malè i s'amollaven pel comellar fins que arribaven al pas de sa Roca Llisa, que era el punt més a prop per arribar a la mar. Aquest pas era molt perillós, s'havia d'anar amb compte, com el seu nom indica és un pas llenegadís. El creuaven quan ja era fosc i just a baix de la balma es reunien tots, allà era on s'ajeien per mirar cap a la mar si hi havia algun senyal. De vegades eren més de deu homes i allà esperaven si veien alguna senya de llum dins la mar. Quan veien llum dins la mar volia dir que alguna barcassa, que venia d'Alger, havia fondejat allà enfora, a devers una milla i així, si sorgien problemes, podien partir aviat.

Les barcasses solien dur entre mil i dos mil paquets, de diferent mida i pes, segons el material. Hi havia algunes barques que venien de Sóller i eren les que distribuïen paquets a diferents indrets de la costa: pas de sa Roca Llisa, caleta d'Ariant, cingle des Pi, etc. Una vegada que els paquets eren a terra, els contrabandistes feien la seva tasca. Es carregaven tant de pes com podien a l'esquena i se'n tornaven carregats per aquella costa tan empinada. Diu l'amo en Joan que en una ocasió va carregar més de cent quilos per la Roca Llisa. Duien de tot: tabac, sucre, whisky, peces de cotxe, etc. Arribaven a Son Grua quan el dia ja començava a clarejar. Una vegada a la possessió ho tenien amagat i després ho distribuïen a diferents persones.
Cada vespre de contraban a l'amo en Joan, li pagaven vint-i-cinc duros i , si la barca no arribava per problemes o per mal temps, només en cobrava cinc. La darrera vegada que ell va fer contraban va ser devers l'any 1980». (Fites i fetes. Trescant per la Serra, 2011).

"Per arribar a la Roca Llisa, l'itinerari s'obre pas en diverses ocasions sobre el buit, per terreny inestable. El pas no semble difícil de localitzar: es troba en un racó sense cap altra alternativa d'ascensió, però també val a dir que és vertiginós i precari. Convé extremar la seguretat, comptar amb prou prudència i, en tot cas, sempre és aconsellable tenir el guiatge d'un coneixedor del terreny". (Mallorca vora mar, 2002).