RATXO, pas des; (puig de Galatzó, Puigpunyent)

Descripció: ● Fàcil. Es tracta d'un pas natural que fa collada on hi ha una paret de pedra seca que el tanca. Dóna pas als Puntals.

Es Ratxo: "Possessió del terme de Puigpunyent, situada entre Son Fortesa, Son Nét, Galilea i Galatzó. Ocupa una vall, disposada en un eix NS, que va des del Galatzó (1.027 m), al N, fins a ses Planes, del terme de Calvià (225 m). Es Ratxo fou una pertinença de la gran possessió de Son Nét. El 1847, pertanyia al senyor Francesc Cotoner de Sales Chacón i Manrique de Lara, cavaller de l'ordre de Sant Joan. Tenia cases i era dedicada a olivars, garroverars i vinyes. A mitjan s XIX, s'hi feren grans plantades de figueres i ametlers. Feia una renda anual de 212 lliures més 16 lliures de millores". (GEM/DF).

"Aquesta és una amable casa de pagès amb parra i una pintoresca palmera al davant". (Les Balears, [1884] 2002).

Es Ratxo / alqueria Arratxa / el Ratxo d'en Monjo: "El documentam el 1284, quan era propietat d'Arnau Orpi. Sembla que prové del topònim medieval Arratxa. L'etimologia és del tot incerta, tot i que alguns veuen un paral·lelisme amb el topònim Raixa, nom de l'alqueria de Bunyola. També pot apuntar cap a una evolució del llatí radiu que dóna raig, un derivat plural del qual és ra(i)jos, i que fa referència al rajar de l'aigua, molt abundosa en aquest indret. Es detectà el curiós desplaçament de l'accent, a partir del Die Balearen de l'Arxiduc. La darrera solució apareix tan sols en un document de 1751, en el qual s'estableixen les partions entre es Ratxo i Galatzó". (Son Nét, 2004).

Addenda: "És un dels passos naturals i alternatius que servien per accedir a la part superior del massís comprès entre el puig de Galatzó i es Puntals. Fretura de camí. A pocs metres del pas hi trobam les restes d'unes murades de pedres ciclòpies d'indeterminada datació. Recorre el pas una paret seca, en mal estat". (Vibot i Hernández, 2004).

Localització: 617 m. Al terme de Puigpunyent, al massís del puig de Galatzó (1027 m), situat entre el penyal Gran (556 m), la font de s'Ullastre i el cingle de sa Tafona.