PINYOL, pas d'en; (Pollença)

Descripció: ○ És un pas molt antic. Només tenim les referències del grup Raconers (Racons de Tramuntana🔗): "Ara es tracta d'aconseguir baixar amb seguretat fins a la costa. Just al davant nostra es veu una Penya amb el color vermell d’una esbaldregada recent. Les restes que formen els xaragalls als seus peus apunten cap a una torrentera clarament marcada. Es tracta del Pas d'en Pinyol, el nostre proper objectiu". Apareix al mapa del cardenal Despuig (1785), a l'obra de Berard (1789), al Die Balearen (1884), a la GEM i figura als mapes d'Alpina i dels germans Sastre. També apareix al Nomenclàtor Toponímic🔗.

Pinyol: "Part interior llenyosa d'un fruit, que conté la llavor; cast. hueso". (DCVB). En aquest cas fa referència a un cognom. "El llinatge del cognom Pinyol és plenament català, trobem els seus orígens en el repartiment que el Compte Ramon Berenguer IV fa del Terme General de Tortosa entre les diferents ordres militars, el bisbat i cavallers que varen participar i distingir en el setge i assalt de la ciutat. És així que l’any 1148 trobem que cedeix Costumà a la família dels Pinyol, establerta a Benifallet [...]". (Sisco Pinyol Antó).

Addenda: L'Arxiduc descriu la contrada on se situa el pas "En haver passat la punta Beca, que mostra més enllà enormes parets abismals, se'ns ofereix la gran ansa del Romegueral, envoltada d'alts pendissos molt trencats i solcats per barrancs i dominada pel castell del Rei. Davant de tot se'ns presenta la punta blanca de la Sal, llavors una segona punta que, fent un altre ressalt, deixa a darrera d'ella una petita ansa, on raja la font de Can Pere Doray. Alguns pins melis cobreixen els vessants baixos i després, en un pendís cobert de càrritx, anomenat el pas d'en Pinyol, per on es pot pujar a dalt, situat un poc passat l'indret on els pendissos que van disminuint d'alçada des del puig de Ternelles formen una mena de coll en el fons de l'ansa". (Les Balears, 2002).

Jeroni de Berard, a la seva obra "Viaje a las Villas de Mallorca 1789", (1983) diu: "Síguese la punta Beca, dos millas y media del single del Pi, del término de Escorca, la Ferradura, con otra torre. Y dos millas al E 1/4 NE se halla el pas den Piñol, cala de poco uso; el Farreyó y el Bancalet. Y cerca de dos millas del pas den Piñol, al mismo rumbo, se halla el ya referido Castillo de Pollensa". Quatre anys abans, el 1785, apareix al Mapa del Cardenal Despuig.