PENYA ROJA, pas de sa / CADENA, pas de sa; (Cap des Pinar, Alcúdia)

Descripció: ● Moderat. És un pas artificial, estret i aeri, el qual pot resultar difícil per algunes persones que pateixen vertigen. Uns escalons exposats duen a un corredor paredat, el qual dona a una cornisa, equipada amb una gruixuda cadena.

Penya Roja: "Aquest reducte fortificat conegut també com a Penya del Migdia i situat a 355 metres d'altura és per les seves característiques arquitectòniques únic a les Illes Balears. Fou projectat pel matemàtic Joan Baptista Binimelis (1593) i construït l'any 1603 per ordre del virrei Ferran de Sanoguera. L'any 1604 ja disposava per artilleria d'un petit sacre de bronze. Però no seria fins al 1630 quan s'hi bastiria una peça de gàlib 8 de ferro que ha arribat fins als nostres dies. El primer torrer conegut fou Rafel Mesquida (1604) i el darrer Martí Torrandell (1867). L'armament per a la defensa era la utilitzada a l'època. Espingardes i arcabussos. El 1788 gaudia de dues escopetes. No feia senyals d'avis. Cap a mitjan segle XVIII s'hi construir el forn de bala roja que mai no fou emprat. Quan es va suprimir el cos de torrers, el ram de la guerra el tornà a l'estat que el va traspassar a hisenda el 25 de juny de 1867. El seu valor de taxació va se de 525 pessetes. L'any 1975 Icona va restaurar l'accés i el camí. El 2000 s'inicià el procés de restauració". (Àngel Aparicio i Pasqual).

Addenda: Emperò, a la paret de sa Penya Roja veim l’únic accés a la talaia. A la paret llisa s’hi practicà aquest curiós pas sobre un parament d’argamassa. J. Mascaró Pasarius diu: Per a fortificar sa Penya Roja determinaren que «l'entrada fos per la part Nord-oest; sobre la roca llisa i gairebé vertical es construiria obra de maçoneria l'entrada de la qual tancaria una porta falcada per la part interior. Caminant sobre aquesta atrevida obra cap a l'Est se salvaria un altre precipici passant sobre una cornisa d'uns tres pams d'ample i una quarantena de llarg. Vençuts tots els inconvenients que suposa avançar per llocs tan perillosos, es trobarien a la part Est de la penya i des d'allí es podria arribar al cim per una fàcil pendent. Es va acordar construir l'obligada casa-habitació pels artillers allí destacats, un aljub per recollir aigua de pluja, un forn per escalfar roent les bales i una plataforma, en la part més alta, per a l'artilleria». "Sobre el portal hi havia una finestra amb matacà que defensava la porta i, en el corredor d'accés al recinte, una obertura per la qual es pujava a la plataforma de la finestra i del matacà". (Ventallol, 1928).