FALCONERA, pas de sa; (Muleta, Sóller)

Descripció: /♦ Delicat. És una passa exposada on s'ha de posar esment, ja que va molt a prop de la timba. 
♦ Molt difícil. Pel que conta Miquel Martorell al seu llibre Els penya-segats marins cobren vida amb els pescadors de Deià, Sóller, Fornalutx i Escorca, 2023, el pas és una baixada a la mar, un pas, sobretot de contrabandistes i d'alguns pescadors agosarats.

Falconera: "Indrets litorals, normalment penya-segats o penyals, on cria i habita el falcó". (Geografia i toponímia a les Illes Balears, 2001).

Addenda: "El pas, un estret recingle entre un paretó i un balç de més de 150 metres sobre la mar, no és excessivament perillós si és té bona cura d'on posam els peus". (Mallorca vora mar. Marines de Tramuntana, 2002).

"El metge Puça els va deixar el dematí a la pesquera de sa Falconera, amb la idea d'anar-los a recollir el capvespre. De cop i volta es va posar mala mar i el metge Puça no va poder treure la barca de l'escar. Què feren aquells tres homes davant aquella mala mar? Idò hagueren de sortir pel pas, alguns d'ells ho contaven espantós, però el sac d'oblades no el deixaren, se'l posaren a l'esquena i per amunt s'ha dit. Pocs eren els pescadors que s'atrevien a davallar per aquest pas per anar a la pesquera, carregats d'ormejos de pesca, canya, etc.

Un altre personatge que vaig tenir el gust de conèixer va ser l'amo en Pere Rullan Ripoll, de 92 anys, el qual em va contar que a l'edat de quinze anys va començar a fer contraban a sa Falconera. Era l'any 1945 quan, per primera vegada, el dugueren per mar al cingle de sa Falconera, dins el terme de Sóller. L'amo en Pere i d'altres companys deianencs pujaren a la barca i partiren. Dins la barca, hi havia cordes, corrioles, entre d'altres ormejos. L'amo en Pere estava més espantat que un conill, semblava que els duien a matar. A posta de sol els amollaren a sa Falconera i els explicaren la feina que havien de fer. Ja post el sol va arribar una barca, i a la mala descarregaren els bultos; en moltes ocasions era cafè, però també duien sucre, tabac, etc. Els sacs de cafè pesaven seixanta quilos, i els davallaren com pogueren de la barca, posant-los a terra. Seguidament cada home va carregar el seu sac a l'esquena i amb l'ajuda d'un pitral començaren a pujar l'empinat i perillós coster de sa Falconera, i ja més amunt a la barbacana els amollaren en terra. I al mateix moment o bé dies després, els sacs eren pujats amb una corriola pel penya-segat. Els traginers continuaven el seu camí per l'únic pas de sortida d'aquell cingle, sortien de buit, només amb el pitral i el que duien posat, després pujaven els sacs amb la corriola, es tornaven a posar el sac a l'esquena i amb el pitral continuaven fent camí. L'amo en Pere em digué que la corriola anava penjada a una barra giratòria; fent-ho així no hi havia tant de perill de caure per l'alta timba, d'uns quaranta metres d'altura". (Martorell, 2023).

Localització: 175 m. Al terme de Sóller, a la punta de Sóller, entre la cova de Muleta i el salt d'en Moixina.   
Zona d'exclusió.
Foto: Cristina Herráez

Foto: Cristina Herráez

Foto: Raconers

Foto: Lluís Sanchis

Foto: Lluís Sanchis

Sector del mapa Alpina on apareix situat el pas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada