ESTALÓ, pas de s’; (torrent de Pareis, Escorca)

Descripció: ● Moderat. S'ha de passar per un forat i desgrimpar, on s'ha d'anar amb compte a relliscar, ja que la roca és molt llisa. Normalment es fa per avall, ja que forma part del descens del torrent de Pareis.

Estaló: "Pal bifurcat a un extrem, que es posa vertical per a sostenir les branques d'un arbre massa carregades, una soca torçuda, una biga o llenyam romput, etc.; cast. puntal, horca". (DCVB).

Addenda: "S'Estaló s'anomena així, perquè cada any la gent hi duu un tronc de pi amb nusos que sobresurten i talls, el qual serveix d'escala primitiva per tal de davallar a la llera inferior del torrent per l'estimbada que hi ha aquí i després els xàfecs d'hivern se l'emporten una altra vegada". (Arxiduc Lluís Salvador, 1884).

"Interessant topònim relatiu a un pas situat al llit del torrent i del que l'arxiduc en fa una ampla referència: «... nom que per extensió rep aquest lloc per mor del costum anual de portar-hi un tronc de pi amb branques i mosses que serveixi d'escala per a salvar el precipici i accedir al llit del torrent inferior, tronc que és arrossegat per les torrentades any rera any, fet que justifica tal costum...».

A més de la cita de Lluís Salvador, també ja apareix a un contracte d'arrendament d'un ranxo el 1847, situat al «...predio el Bosch sito en la Calobra, distrito de dicha parroquia y punto llamado el Romagueral junto al torrente de parells y a la parte de arriba o superior llamada Sestaló...».

Aprofitant l'estretor del indret, un dels informadors ens conta que aquí s'hi caçaven coloms mitjançant uns filats de grans dimensions anomenats 'banda', de manera que quasi arribaren a esvair-los". (Torrent de Pareis, 1995).

"Amunt, doncs. Ben aviat trobem un bloc d'un parell de metres que ens barra el pas i que remuntem enfilant-nos pel tronc d'un arbre mort". (Butlletí Excursionista de Catalunya, 1927)🔗.