SALES, pas d’en / SALES DE NA FUNDA, es pai d’en; (Artà)

Descripció: ● Fàcil. Es tracta d'un camí, que possiblement, antigament, travessava el torrent des Revolts. També anomenat camí del pas d'en Sales o camí del Pai d'en Sales de na Funda. Aquest camí o pas apareix al 'Catalogació de camins del terme municipal d'Artà'🔗, amb la fitxa 79. Té una longitud de 218 m i una amplada de 2,5 m, els primers 30 m està formigonat, després és de terra. També el cita la GEM. Actualment trobam un reixat que impedeix passar.

Sales: Llinatge i malnom. Sembla que la procedència d'aquest llinatge és Aragó, encara que molt aviat es va estendre pel Llevant. A Catalunya i Mallorca era ja notori i de reconeguda noblesa el cognom Sales en començar el segle XV. Com a malnom, a Artà apareix Son Catiu d'en Sales (Ramis, 2011).

"Família noble de Mallorca. A l'inici del s. XV, Bartomeu de Sales armà en diverses ocasions galeres per lluitar contra els corsaris algerins. Des d'aquella època alguns membres d'aquesta família ocuparen càrrecs de jurats, consellers, batles i veguers de Mallorca per l'estament dels ciutadans. En els segles XVI i XVII, aquesta família aconseguí passar a l'estament dels cavallers. Així, Gabriel de Sales obtengué un reial privilegi militar (1569), Jeroni de Sales fou armat cavaller pel virrei Antoni Oms (1581) i un altre Jeroni de Sales, capità de l'exèrcit de Felip IV, obtengué (1612) privilegi de noblesa per a ell i els seus successors. Durant els s. XVII i XVIII, la seva importància augmentà molt perquè heretà diversos vincles de les famílies Caulelles, Fuster, Burgues i Santacília. Joan Fuster de Sales (mort el 1751) fou gentilhome de cambra del rei i regidor perpetu de Palma (des de 1718). El seu germà i hereu Antoni Fuster de Sales (Palma 1690 - 1764) va esser coronel del Regiment de Milícies Provincials. Per manca de descendència, en continuà la successió la família del marquesos de la Romana, a causa del matrimoni (1801) entre Dionísia de Sales i Boixadors i Pere Caro i Sureda-Valero". (GEM).

Addenda: Pel que podem llegir a la revista Artà, núm. 62, de 1991, pels voltants del pas, antigament hi havia un velòdrom "També va retre pleitesia al ciclista Tomeu Flaquer, qui va ser una de les seves debilitats, i la història del Velòdrom del Pai d'en Sales de na Funda, «Ca'n Massot», no es pot escriure sense el nom de Don Joan".