MOLA, pas de la; (mola de Planícia, Banyalbufar)

Descripció: ● Fàcil. És un antic camí de ferradura que passa per un estret comellar amb revolts tancats. Josep Mascaró anota a la GEM: "Camada que va des de Planícia fins a la mola, al terme de Banyalbufar".

Mola: "Tossal o penyalar elevat i de cim planer; cast. muela". (DCVB). "Comparant-ho amb la forma de la pedra mola d'un molí o premsa". (Enric Moreu-Rey, 1999).

Addenda: "És l'únic pas de tot Planícia que compta amb camí de ferradura. Aquest serpenteja entre l'únic frau que hi ha darrere les cases, on resten les traces d'un portell". (Vibot, 1999) / "Dins l'espai estricte de Planícia, els carboners que feinejaven damunt la Mola hi accedien pel pas de la Mola, el qual neix rere les cases, entre el penyal del Migdia i els Aragalls. Ara bé, en cas d'alguna emergència o bé per anar a cercar aigua a les fonts que se situaven a la falda del massís, baixaven per passos de més o manco dificultat (pas del Carro, pas de la Rata, pas de l'Encletxa, etc.)". (Vibot, 2009).

"A la Guia dels pobles de Mallorca dedicada a Banyalbufar apareix un capítol d’excursions pel municipi, en el qual trobam un itinerari dedicat a s’Arboçar i Planícia, on davallant de la mola de Planícia diu: “alguns metres més endavant, passat el forn de calç de l’esquerra del camí, hem d’abandonar la via ampla que constitueix el camí des carro i ens hem de desviar cap a l’esquerra, cap al Pas de la Mola. Per un tirany que davalla entre alzina, entram en una coma ombrívola amb rotles de sitja. A uns vuit minuts de baixada pel nou camí arribam al que pròpiament és el pas de sa Mola, una gorja estreta entre parets rocoses naturals. Al final del pas, hi ha les restes d’un portell amb barrera de fusta que ens obre el coster en davallada; el sender agafa una lleugera tendència cap a l’esquerra amb un penyal isolat que destaca per la nostra dreta, anomenat el penyal des Migdia. Uns sis minuts després del portell del Pas, arribam a un rotle de sitja, rera el qual apareix un camí ample que prové de l’anomenat porxo de Darrere ses Cases". (AA.DD., 2000, pàg. 66).