GIL, pas d’en; (Artà)

Descripció: ● Difícil, ja que té alguna passa exposada. Pujant et trobes una primera cornisa que salva un bot, després ve una llarga grimpada per la paret escalonada del jaç del torrent, però és bastant vertical. A la revista Bellpuig🔗 núm 5, de 1973, pàg. 7 i 8 apareix citat aquest pas, i també en el núm. 53 de la mateixa revista.

Addenda: Quan va morir Madò 'Gatova', Joana Carrió i Massanet, un 16 de desembre de 1885, discutien per on dur-se-l'en, pel pas Caudelé [sic] i pel d'en Gil feia beneit es pensar-ho. El sol fet de passar-ne de buit ja era un miracle. El Parral era lluny i els que ells, els Pambolis empraven per anar a Vila, en Covasa, era casi tan malambrós com els primers. Solament el pas des Grau permetia treure el taüt a carregador i encar així, n'hi hauria un bon tip fins a sa Beca. (Bellpuig, 53, 1974).

Gil: "Prové de Aegidius, nom d'un ermità provençal del segle VII. Cognoms derivats: La forma Gili representa el genitiu llatí Aegidii. Gilet i Chilet, són derivats diminutius de Gil". Can Gil —el propietari del qual donaria nom al pas—, després s'anomenaria ca ses Porres.