CINGLE DE BUFARANYES, pas del; (Formentor, Pollença)

Descripció: ● Difícil. Es tracta d'una llarga grimpada, d'uns 60 m de desnivell, per sortir de la cinglera. A uns metres a la dreta (pujant) hi ha una alternativa, el Forat, no sé si pitjor que aquesta grimpada, "un esfondrament espectacular que ulla l'abisme" (germans Sastre). L'anomenam així perquè és la sortida natural d'aquest cingle. Desconeixem si té nom antic.

Cingle: "Relleix o faixa de terreny horitzontal o poc inclinat, situat entre dues timbes superposades (Mall., Men.); cast. vericueto". (DCVB). En aquest cas el topònim fa referència al lloc on està localitzat, Bufaranyes*.

*Bufaranyes: Agraïm l'aportació de J.A. Encinas en aquest tema: «L'etimologia: Bufaranyes (per bufaranïes) són els bufadors marins existents al nivell marí d'aquell racó costaner. Es tracta d'un túnel càrstic. Per la boca més externa entren els vendavals i impulsen les aigües cap a la boca contrària i més alta. En petit, és fenomen similar a l'enorme que va existir a la Punta de la Troneta (extrem marí del Cavall Bernat de Bóquer) i que en els anys 50 [agost de 1949] del segle passat va ser dinamitat per permetre els avui esplèndids cultius de sa Pobla. El de La Troneta, o de "L'Aragoner" (per l'oratgener), superava els 60 metres de desnivell intern i altres tants d'amplitud. El de Bufaranyes no supera la meitat de longitud, sent el desnivell d'una quinzena i l'amplitud de cinc o sis».

Addenda: "Per la part d'arran des Forat, per la seva esquerra, un indret insòlit, el tirany de cabres va pujant fent ziga-zagues de fàcil accés, però té un cert risc de perillositat". (Martorell, 2011).