SÍQUIA, pas de sa / AIGUA, pas de s' / SIQUIER, pas des; (barranc de Biniaraix, Sóller)

Descripció: ● Moderat. Es tracta d'una cornisa i un graó habilitat amb una escala metàl·lica, també hi ha grapes de ferro i un passamà de corda a la cornisa. És un accés a la síquia per fer el manteniment. Apareix citat al llibre Barranc de Biniaraix. Cent porxos, cent històries, 2019 de Miquel Martorell. Alguns també l'anomenen pas de sa Síquia i pas de s'Aigua.

Síquia o Séquia: "Excavació llarga i estreta, sovint revestida de pedra o de rajoles, que serveix per a conduir aigua d'un riu o torrent, sia per a abastir poblacions, sia per a regar, per a moure molins, etc.; cast. acequia". (DCVB).

Addenda: "La canal salva una timba ja dins el veïnat, i per una espècie d'aqüeducte, fet de dues bigues de ferro, dins la qual hi ha la canal, i al mateix temps, les bigues de ferro estan apuntalades per una columna de pedra, d'uns set metres d'altura i en aquest punt en el penyal, hi ha un pas artificial, on encara es veuen els forats dels barrobins, de quan dinamitaren la roca per poder passar-hi. En el dia d'avui, hi ha uns claus i una corda per facilitar el pas, com també una escaleta de ferro, i un portallet. Ja que xerram d'aquest indret, he de dir que aquest pas i el caminet que passa per davant el porxo, que va cap a la carretera, passa per dins finques privades, i és un camí privat. El propietari de l'olivar, i alguns veïnats, anomenen aquest pas, am el nom del pas de sa Síquia o el pas de s'Aigua". (Martorell, 2019).

Siquier: "A Sóller, l'origen va esser la disputa que el 1293 s'establí entre els hortolans i els moliners de la vall per la recepció de l'aigua. Aquest conflicte es resolgué amb una sentència que disposà les normes d'administració del cabal de les fonts. La sentència establia que es nomenassin dos prohoms o jurats perquè tenguessin cura de repartir l'aigua, canviar les tandes cada quinze dies i castigar aquelles persones que captassin aigua sense permís. Cada una de les fonts principals de la vall tenia dos siquiers i dos procuradors o síndics. Els siquiers repartien l'aigua i els procuradors en vigilaven la correcta utilització. Els moliners tenien els seus propis siquiers. El mostassaf actuava com a jutge en els conflictes referits a l'ús de l'aigua. El 1863, el Ministeri de Foment creà el Sindicat de Regants, que abraçava l'administració de l'aigua de les fonts de l'alqueria del Comte, de l'Olla i de Vilallonga. També establí el Jurat del Reg, que era un tribunal per resoldre les faltes per incompliment del reglament de l'administració de les aigües [...] A la vila hi ha, a més, altres fonts, com la des Barranc i la de can Joi, que són administrades independentment i tenen siquier propi". (GEM/JMB).