AL·LOT MORT, pas de s’; (Tuent, Escorca)

Descripció: ● Difícil. És un pas aeri i exposat. Es tracta d'una estreta cornisa que en un punt, passa per l'escotadura d'un roca. Jesús Garcia Pastor, a les seves Rutes Amagades de Mallorca, el situa més amunt, a una rampa (foto). És una antiga sortida de cala Tuent per un territori força esquerp i perillós. Connecta aquest nucli amb es Binis.

Al·lot: El qui està dins l'edat compresa entre els sis o set anys i els quinze (Mall., Men., Eiv.); cast. muchacho". (DCVB).

Addenda: "Es tracta d'un pas molt mal de seguir que servia per davallar dels Binis a Cala Tuent després de travessar el Torrent de s'Al·lot Mort. El camí surt de Bini Petit i després de passar algunes tanques, es difumina per dins l'esquetjar fins arribar al Bassol, aquí comença una llarga davallada cap a la dreta fins arribar al llit del torrent. A partir d'aquí el camí és molt difícil de seguir a causa de l'envaïment de la vegetació i arriba prop de Cala Tuent. El seguiment del tirany es fa majoritàriament per fites". (Catàleg dels Antics Camins de la Serra de Tramuntana, 1993).

Versions dels fets: "Una de les vies que permetien comunicar Sa Calobra amb el sector de Bini Gran es feia a través d’un pas força exposat amb un topònim interessant: el Pas de s’Al·lot Mort. Sembla ser que un jove, fill d’alguna de les finques de pel redol, va partir a visitar uns familiars a través d’aquest pas. Amb l’afany de caçar una cabra, es va estimbar per un dels penya-segats del voltant. Aquest fet luctuós no tan sols dóna nom al pas sinó que també el trobam al torrent que circula al seu costat: el Torrent de s’Al·lot Mort". (Salamanca, 2008).

A la web Toponimiamallorca.net trobam una altra versió: "Segons contà al pare Rafel [Rafel Juan, arxiver de Lluc] l'amo en Salvador de Can Lleig, possessió del llogaret de Tuent, l'al·lot era el fill de la madona de Can Real, possessió veïna. En mala hora la madona envià el seu fill a munyir les cabres que pasturaven pel torrent de Bini, enfilades per cingles i penyals. Una passa mal donada i l'al·lot s'estimbà sense remei. En paraules d'en Salvador: La dona quedà traumatitzada per tota la vida; ja no pogué mirar més torrent amunt. Si sortia a la carrera de Can Real d'on era madona, era amb el capell posat i l'ala baixada, per no veure redolar altra vegada el fill".

Una tercera versió, ben diferent, la trobam a la web del grup de muntanya Doblevuit: "Em va explicar un amic els avis del qual vivien allí en aquesta època que no va ser un al·lot que va anar a munyir una cabra. Em va dir que va ser un jove llicenciat del front que va anar a caçar una cabra per celebrar-ho i va sofrir l’accident que dóna nom al torrent i al pas".

Al núm. 75 de les Rutes Amagades de Mallorca, a un peu de foto se cita de passada la versió més reproduïda: "Es tradición que el paso debe su nombre a un muchacho que murió al pasarlo, mientras su madre, una payesa de este sector, lo vió despeñarse desde abajo. Dice la conseja que aquella mujer ya no quiso levantar jamás la vista del suelo, ni mirar ya más hacia lo alto, y que, sin volverla a levantar jamás, acabó sus días consumida por la pena".